L'elaboració d'una carta del paisatge és un procés que requereix tant el treball d'un equip d'experts, com el desenvolupament d'estratègies participatives, de mediació i de concertació. Aquest procés consta de quatre fases principals:
LA PRIMERA FASE: l'elaboració de la diagnosi de les dinàmiques del paisatge
Sense un bon coneixement del territori i del paisatge, de les tendències que experimenta i de les dinàmiques que l'afecten, no es poden abordar les fases següents del treball. La finalitat d'aquesta fase no és la de realitzar un recull exhaustiu de documentació sobre el paisatge, sinó la de copsar les característiques fonamentals, detectar les tendències o evolució, i establir els valors que li atribueix la població.
Entre els anys 2004 i 2006 es va realitzar un primer document de diagnosi que identificava els caràcters distintius i els valors paisatgístics de la comarca; detectava les dinàmiques de transformació dominants; enunciava les variables i els agents associats als canvis, i establia els reptes i oportunitats per assolir la valorització paisatgística del Priorat.
L'any 2010, aquell primer document de diagnosi va ser actualitzat amb la inclusió dels continguts del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, la qual cosa va donar lloc a un document de diagnosi actualitzat, de caràcter sintètic i gràfic que posava de manifest les dinàmiques i les tendències actuals del paisatge de la comarca.
LA SEGONA FASE: la definició d'objectius de qualitat paisatgística
Aquesta segona fase consisteix en la concreció d'objectius de qualitat paisatgística que es vol assolir dins l'àmbit territorial que abasta la Carta del Paisatge, és a dir, la comarca del Priorat. Aquests objectius de qualitat es van determinar amb caràcter general i específic per a cada una de les unitats de paisatge de la Carta, d'acord amb els objectius de qualitat establerts al Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per l'Observatori del Paisatge i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya el maig de 2010.
Els objectius de qualitat de la Carta del Paisatge del Priorat contenen, lògicament, un major nivell de concreció que els objectius de qualitat que s'estableixin en l’esmentat Catàleg de Paisatge.
Per a la definició dels objectius de qualitat paisatgística i la determinació de les accions, es va dur a terme de manera paral·lela un procés de mediació amb els agents públics i privats al voltant d'una taula de concertació i un altre de participació i comunicació amb els ciutadans i ciutadanes.
LA TERCERA FASE: la redacció del Document d'Acords
En aquesta tercera fase, amb la finalitat d'assolir els objectius de qualitat, es van fixar les accions acordades pels agents a la Taula de Concertació. Les accions estratègiques i prioritàries es consideren compromisos estructurants i les de caràcter més puntual compromisos específics.
D'acord amb la proposta final d'accions i compromisos es va redactar el Pla de gestió del paisatge del Priorat que assigna les responsabilitats, selecciona els instruments d'acció i els indicadors d'avaluació més apropiats, determina recursos i mitjans econòmics, i estableix el calendari per al compliment dels compromisos de cadascuna de les parts signants.
Aquesta fase conclou amb el Document d'Acords que constitueix un pacte entre els agents públics i privats per a la consecució dels objectius de qualitat paisatgística amb la voluntat d'executar els compromisos fixats al pla de gestió.
Què són els compromisos estructurants?
Els compromisos estructurants són aquelles accions voluntàries que incideixen en qüestions de caràcter estratègic i prioritari per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge de la comarca.
Què són els compromisos específics?
Els compromisos específics són totes aquelles accions voluntàries que incideixen en qüestions de caràcter concret i contribueixen, també, a la protecció, gestió i ordenació del paisatge de la comarca.
LA QUARTA FASE: la implementació de la Carta del Paisatge
Aquesta quarta fase consisteix en l'execució de les actuacions derivades dels compromisos estructurants i dels compromisos específics, segons els acords i el calendari previstos en el programa de gestió, però també en el seguiment i l'avaluació del procés d'execució.
