SIAD CULTURA
La lluita per l’oportunitat de viure
Les dones durant la Segona República, la Guerra, el Franquisme
i la construcció de la democràcia.
Isabel Segura Soriano
La dècada dels anys trenta del segle XX va ser una època de canvis que se succeïren a una velocitat de vertigen.
- Canvis en el sistema de govern: d’un règim monàrquic a un sistema republicà.
- Canvis legislatius: la constitució republicana reconeixia, per primera vegada en la història del país, el sufragi universal, és a dir, admetia el dret de vot per a les dones i els homes.
- Més canvis legislatius: la llei del divorci, que afectà la relació entre els sexes.
Eren canvis que reconeixien les voluntats de diversos col·lectius de dones i d’homes que exigien transformar les relacions entre la ciutadania i les institucions públiques, i també les relacions entre els sexes. En definitiva, volien explorar noves maneres de viure, tant col·lectivament com individualment, lluny de les velles i obsoletes estructures polítiques, lluny dels vells arquetips que establien amb rigidesa com havia de ser i comportar-se una dona i com havia de ser i comportar-se un home.
En la recerca exploratòria de noves expectatives vitals que el nou marc polític i legislatiu obria, hi va haver una aposta decidida per la cultura, especialment per part de les dones convençudes de la seva capacitat emancipadora.
Calia fer extensiva l’escolarització a totes les criatures i repensar la formació en tots els nivells educatius. A la Catalunya de principis dels anys trenta, la taxa d’analfabetisme entre la població femenina arribava al 80%. Era urgent crear noves escoles i serveis per tal que nenes i nens tinguessin dret a l’educació. D’una altra banda, fins a la proclamació de la II República, les escoles estaven separades entre nenes i nens, amb programes educatius diferents per a les unes o els altres. El nou govern apostà per a l’escola mixta i la coeducació.
Calia possibilitar l’accés de les dones a la cultura i a la formació professional, fomentar el debat cultural i gestar nous imaginaris. Amb aquest afany, van crear plataformes culturals com ara el Club Femení i d’ Esports, el Lyceum Club... Van voler estendre el debat sobre el paper de les dones en la nova societat en construcció i fundaren els seus pròpis mitjans de comunicació, com ara les revistes Evolució, Mujeres Libres...
La literatura es convertí en una via d’exploració per a crear nous referents femenins. Des de tots els gèneres literaris – llibres de viatges, novel·la, assaig, poesia, teatre, periodisme- una munió d’escriptores –Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Aurora Bertrana i tantes altres- publicaven, eren llegides i guanyaven els premis de més prestigi en l’àmbit de la literatura catalana.
En definitiva, apostaren per la cultura amb tota la seva capacitat política.
Dorothy Parker. Lluiten per més que les seves vides. Lluiten per l’oportunitat de viure-les.
Exposició itinerant de l ’Institut Català de les Dones.
SIAD EDUCACIÓ
“No podem modelar els nostres fills segons els nostres desitjos, sinó que hem d’estar amb ells i estimar-los tal com són”
Per tal que els nostres fills creixin amb una bona autoestima és vital que ells se sentin acceptats i estimats incondicionalment per ser qui són i com són, i no de com nosaltres ens imaginem, desitgem i volem que siguin. Aquesta incondicionalitat els ajuda a desenvolupar les arrels que els sostindran a la vida i les ales per volar lliures i prendre les seves pròpies decisions.
Això és així perquè l’amor i l’acceptació es fonamenten en la confiança i la paciència, en la comprensió i en la valoració, en la generositat i la bondat, en la coherència i la responsabilitat. I només així, sentint-se estimats per ser qui són, creixeran amb alegria per viure.
Montse Llebaria, psicòloga i psicopedagoga.
SIAD SALA MATRICIA
Maria Barbal: “Les escriptores ho tenim més difícil que els escriptors per trobar el silenci i el temps per crear”
Pensa que hi ha una literatura per a dones?
Certament no hi ha una fabricació expressa per a dones. Ja sabem triar, no cal que ens diguin aquesta literatura és la teva. Ara bé, potser és veritat que jo com a dona puc estar més a prop dels personatges femenins i puc tenir més facilitat per construir-los perquè el procés de creació parteix sempre del que som.
En què influeix el fet de ser dona per a una escriptora?
La condició de gènere per a les escriptores no genera cap inconvenient per publicar obres o tenir lectors. El problema, en tot cas, existeix en relació a la creació ja que per a una dona és més difícil trobar el silenci i el temps per dedicar-se a escriure perquè la nostra implicació amb la família i la societat és més gran.
A més d’escriptora, vostè és professora de secundària. Què considera que s’hauria de fer per incentivar la lectura entre els nens i nenes?
La tasca més important que s’ha de fer des de casa i des de l’escola és treballar a partir de la motivació. Per aquest motiu, s’ha d’il·lusionar els infants en lectures diverses i entretingudes, i prohibir-los llegir llibres difícils que els avorreixin i no acabin d’entendre.
Institut Català de les Dones
Cicle d’entrevistes “Veu de Dona”
SIAD SALUT
“Sobre la intolerància a la lactosa”
Per a molts nens, una copa gelada o un got de llet freda durant l'esmorzar implica una tarda d'enrampades, gasos i diarrea.
És probable que els nens que experimenten aquest tipus de molèsties després de consumir productes làctics sofreixin d'intolerància a la lactosa, la qual és causada per la incapacitat de digerir aquesta lactosa, el principal sucre de la llet i els productes làctics.
La intolerància a la lactosa es dóna quan el cos produeix poca quantitat d'enzim lactasa, la qual és necessària per dividir la lactosa en dos sucres més petits anomenats glucosa i galactosa. Quan no hi ha suficient lactasa en el cos, la lactosa no es divideix en l'intestí prim i passa cap a l'intestí gruixut on els bacteris la fermenten i la transformen en gasos i àcids.
Aquest procés pot causar enrampades, dolor abdominal, gasos i diarrea entre 30 minuts i 2 hores després d'haver consumit qualsevol aliment o beguda amb lactosa.
En alguns nens, aquests símptomes són molt greus i els seus sistemes digestius no toleren la lactosa en absolut. En uns altres, els símptomes són més lleus i només han de reduir la quantitat de làctics que consumeixen.
La intolerància a la lactosa es pot controlar, i es pot reduir el malestar estomacal, per mitjà d'alguns canvis en la dieta. Si sospita que el seu fill sofreix d'intolerància a la lactosa, comuniqui's amb el seu metge.
Hospital Sant Joan de Déu
Hospital Maternoinfantil – Universitat de Barcelona
http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/consells_salut
SIAD POLÍTIQUES de dones
Es diu Malala, i de cognom Yusufzai, i està en un llit d'hospital, debatent-se entre la vida i la mort. Amb només catorze anys la seva carn ha provat la calor i el sabor del plom que escup l'odi, quan ve, com sol, carregat d'ignorància. El seu delicte: pretendre que la instrucció no sigui un privilegi reservat als homes. Els seus enemics, els que van despatxar uns pistolers perquè la traguessin de l'autobús escolar i la tirotegessin a sang freda, els homes que no saben llegir un llibre sagrat sense anteposar-l’hi el filtre de la seva pròpia estultícia. Només així, llegint amb una ment inepta, pogués algú creure que unes pàgines inspirades per Déu imposen el menyspreu i la postergació d'una de les seves més belles i lluminoses criatures.
I és que en cap lloc, va dir el Profeta, que les dones haguessin de ser condemnades a romandre en la foscor de l'analfabetisme. I no obstant això està escrit en l'Alcorà que Al·là té reservat el seu perdó i gran recompensa als justos i les justes, i que mai deixarà de premiar les bones obres, ja siguin homes o dones els qui les realitzen. Això sap qui s'apropa sense prejudicis grollers als textos en els quals es funda la fe dels musulmans, això sabia Malala i per això es va negar al fet que la privessin del dret que el seu Déu li ha atorgat i que clergues maldestres i arrogants es van atrevir a discutir-li amb fal·làcies.
Potser hàgiu sentit la temptació de compadir-la, la Malala, des de la seguretat i la prosperitat d'un país que reconeix la igualtat de dones i homes, i fins i tot castiga els qui tracten de vulnerar-la. Potser hàgiu arribat a sentir llàstima per la nena ferida i calcigada per voler disposar de les mateixes oportunitats que els seus compatriotes homes, des d'un país que garanteix a tots els seus ciutadans, sense distinció de sexe ni procedència, el dret a rebre un ensenyament que els ajudi a arribar tan lluny com les seves capacitats i la seva tenacitat permetin.
Però no estem en disposició de tenir-li llàstima, a la Malala. Abans bé hem d'envejar-la, per haver encertat a entendre, fins al punt de defensar-ho amb risc per a la seva vida, això que se'ls resisteix a molts dels nostres nens i nenes (i dels nostres adults i adultes), que tenint la possibilitat pacífica d'accedir al coneixement, manquen en canvi de la capacitat de valorar el do que això suposa. Ells i elles són els dignes i les dignes de llàstima, encara que ningú vagi a disparar-los. No els abatrà el plom, ja es van ocupar ells d'abatre's a ells mateixos.
Malala ha de viure perquè la seva lliçó continuï i perduri i puguem parlar d'ella als nostres nens, a tots aquests petits prínceps poc inclinats i sempre insatisfets pels quals és un exemple insubstituïble de valor i de lucidesa. Malala ha de viure per avergonyir els qui van voler matar-la, a aquests pèssims musulmans que no poden ni amb totes les seves armes i la seva ferotgia homicida vèncer la serena força d'un cor que sap el que vulgues i que no està disposat a deixar que li imposin la servitud de la por. Perquè a la seva terra, i en totes les altres on amenaça la tenebra del fanatisme, siguin més les nenes, les dones i els homes que es neguin al fet que el guió de la pel·lícula l’escriguin els més obtusos de la tribu.
Tendim a creure que els soldats són sempre tipus amb uniforme i armats fins a les dents, però en aquesta guerra de la il·lustració contra l'endarreriment, de la pietat contra el rancor (que a tots ens incumbeix, sigui el que sigui el Déu al que resem i àdhuc si no li resem a cap), *Malala és un dels nostres millors i més valuosos soldats. Potser algun dia, tant de bo que no llunyà, es recordi i se celebri el seu coratge a la seva pròpia terra. Malala, que va lluitar perquè a Pakistan expliquessin tots, perquè l'Islam deixés d'interpretar-se com una mordassa que condemnava un poble a prescindir, nèciament, de la meitat de la seva gent.
Diari, EL MUNDO
Lorenzo Silva
Diumenge 14/10/2012
